34 anys, fadrí
Es guanya la vida treballant d'encarregat d'obres a l'empresa Melchor Mascaró
Després del jornal passa hores i hores en el taller.
Certament n'havíem parlat diverses vegades però passaven els dies i no hi havia manera de trobar el moment. Els vaig trucar a mala hora, devers les nou del vespre, el vaig trobar disponible i treballant en el taller.
Saps on és? Es
el carreró estre
t...
Amb l'amabilitat que el caracteritza, en sentir el cotxe es va dirigir a la porta, ens saludarem i, travessant el taller em va fer entrar en un petit despatx on hi te l'ordinador, la cafetera, les begudes, els llibres... m'ofereix algunes begudes, però anem per
feina!...
Just a l'entrar te n'adones de l'ordre del taller. Al fons prestatgeries amb separadors, just vora el pas uns carrets amb figures geomètriques afilerades, més enllà un altre carrets amb mes figures de formigó blanc i ferro; a mà dreta eines de feina...tot net i ordenat. Al final de la conversa quan li ho comenta assenyala: és que el tallers es petitó i si no estès ordenat no hi cabríem. Ho diu a manera de justificació, però ara, després de la conversa, ja sé que el taller podria ser molt més gran i també estaria ordenat.
Ens els pobles més o menys tots ens coneixem. Sabia d'ell que gairebé sempre porta el somriure a la boca, que és afectuós, que culeja per la casa estreta del carrer Rector Pasqual i que fa escultures, i aquest és el tema que mou la conversa.
On neix l'afecció a l'escultura?
Pel desig de fer coses...fa temps que vaig fer feina amb en Martet, qui em va ensenyar a saldar; allà vaig fer de ferrer i em va agradar molt el tema del
