XISCO GARRIDO DOMENGE

34 anys, fadrí

Es guanya la vida treballant d'encarregat d'obres a l'empresa Melchor Mascaró

Després del jornal passa hores i hores en el taller.

Certament n'havíem parlat diverses vegades però passaven els dies i no hi havia manera de trobar el moment. Els vaig trucar a mala hora, devers les nou del vespre, el vaig trobar disponible i treballant en el taller.

Saps on és? Es

el carreró estre

t...

Amb l'amabilitat que el caracteritza, en sentir el cotxe es va dirigir a la porta, ens saludarem i, travessant el taller em va fer entrar en un petit despatx on hi te l'ordinador, la cafetera, les begudes, els llibres... m'ofereix algunes begudes, però anem per

feina!...

Just a l'entrar te n'adones de l'ordre del taller. Al fons prestatgeries amb separadors, just vora el pas uns carrets amb figures geomètriques afilerades, més enllà un altre carrets amb mes figures de formigó blanc i ferro; a mà dreta eines de feina...tot net i ordenat. Al final de la conversa quan li ho comenta assenyala: és que el tallers es petitó i si no estès ordenat no hi cabríem. Ho diu a manera de justificació, però ara, després de la conversa, ja sé que el taller podria ser molt més gran i també estaria ordenat.

Ens els pobles més o menys tots ens coneixem. Sabia d'ell que gairebé sempre porta el somriure a la boca, que és afectuós, que culeja per la casa estreta del carrer Rector Pasqual i que fa escultures, i aquest és el tema que mou la conversa.

On neix l'afecció a l'escultura?

Pel desig de fer coses...fa temps que vaig fer feina amb en Martet, qui em va ensenyar a saldar; allà vaig fer de ferrer i em va agradar molt el tema del
ferro...vaig començar a fer cosetes tot sol en el sòtil de ca nostra...fins que en Jaume Sales em va proposar fer una exposició conjunta

Ah!, sí, aquell muntatge espectacular!

Em va causar un fort impacte, record que vaig dormir allà mateix sobre un matalàs que em va donar en Jaume. Coses fetes teves exposades!, sí, va ser fort... n'havíem parlat amb en Jaume i passàvem bastant de la opinió de la gent volíem fer coses que ens agradassin, però venia la gent, s'ho mirava, et deia alguna cosa...

Exposició conjunta?. Com es fa això?

Realment el dibuixos els feia en Jaume i jo hi posava la feina, però tots dos opinàvem, cada peça era cosa de tots dos...

Es que soldant ferro pots fer qualsevol cosa, poses un punt de soldadura i ja s'aguanta...vas progressant i aprenent de les errades...jo som molt perfeccionista, m'agraden les coses ben acabades; a la feina m'han dit de tot, fins i tot “milímetro” perquè m'agrada la feina ben feta, un ce

ntímetret és un centimetret. Fer-ho bé o malament és la mateixa feina; si t'hi mi

res potser és una mica més de feina però el resultat està bé.

D'on et surt aquests perfeccionisme?

De mon pare. Vaig fer deu anys de feina amb ell i també és molt perfeccionista, volia la feina ben acabada, neta i curiosa; així com t'ensenyen, així ets!

(Aquí vaig estar temptat de començar a xerrar dels patrons mentals i de la seva transcendència, però vaig guanyar a la temptació, avui toca escoltar)

Veus les meves peces són línies rectes, de cantos vius, quasi perfectes, això (m'ensenya una peça de ferro que te a la taula) son dues planxes soldades i polides a mà, abans del procés de la pintura...

Bé com deia aquell dia varen venir els galeristes de Quasar i ens varen convidar per fer allà una segona exposició conjunta... com va anar?. Molt bé a nivell de crítica, no tant a nivell de vendes. Després ens varem anar distanciant amb en Jaume i jo vaig anar fent...fins a la primera exposició individual de la mà dels galeristes.

També em vaig presentar als Premis Ciutat de Palma 2010 amb unes peces de la sèrie “Sombres” (i allarga la mà i em mostra, i deixa, el dossier de presentació al premi on, de forma resumida hi figura el resum de la seva feina escultòrica; una ullada al seu currículum, que s'adjunta, em deixa perplex. Sabia que feia coses, però no tantes coses!)

Què t'aporta l'escultura, Xisco?

Desconnexió!. Prefereixo veure un planxa de ferro que...un partit de futbol. Em relaxa. Entro per la porta, tanc i estic en un altre mon. Estàs tranquil i et vas obrint. Ses peces surten fent feina, parlen d'inspiració però jo crec en la feina. Ara aquesta sèrie “Sombres” la faig amb moltes ganes. Aquí tot sol vaig imaginant i creant. Mir les ombres del carrer o m'imagin espais constructius, els dibuix, els fabric i observo les ombres, després és que ho complement amb el ferro; a vegades em resulta molt més interessant l'ombra que no la peça. Hi estic bé aquí... Si un dia no puc venir, es com si em faltàs alguna cosa.

El temps?, el temps em passa volant, quan me n'adon ja és hora d'anar a dormir. Si t'ho passes bé...

L'estat d'ànim també influeix, a vegades arribes de la feina molt cansat, o tens problemes, llavors no puc.

Penses pegar el bot i deixar la feina per dedicar-te a l'escultura?

Si a vegades hi he pensat, quan vaig començar a anar a fires, que entre una cosa i l'altra em costava mil euros, venia alguna peça que em servia per rescabalar, i em feia estar content però, ara mateix, no es ven res de res. Ojalà pogués pegar el bot!, però de moment és difícil. No ho descart, és una feina que m'agrada molt...

Es que si no t'empeny la necessitat...

Si tengués necessitat, llavors estaria forçat, i no sortiria el que ha de sortir. A vegades faig tres hores d'intents i no faig res més que mirar, no surt, en canvi altres dies... l'estat d'ànim influeix molt!

Tens relació amb altres escultors?

Si, en conec bastants... en general és gent tranquil·la i amable, bona gent. No, no hi ha gelosies ni secrets, ni res d'això; de que tens por de que et passin davant?. No, a sa feina em passa el mateix. Tenc bona relació amb molts d'escultors, parlam, si fas preguntes et contesten.. A més jo solament treball ferro i formigó i no té gaire secrets...

Quin defectes te reconeixes, Xisco?

(Pensa) Hauria d'informar-me més, llegir més, hauria de tenir més coneixements, no per mostrar-los als altres, si no per a mi mateix; has d'estar dins el mundillo per saber que fan els altres....això em falta

Qui són els teus mestres, les teves fonts?

Allarga la ma i assenyala la biblioteca, Mira quasi tots són d'en Chillida, crec que aquest es el meu mestre, m'ha interessat i m'estira. Era un bon home... m'entusiasma!.

Què no t'he demanat i t'hauria de demanar?

Potser, com prepares una exposició o què faig. Ara estic preparant una exposició per a en Tomeu Simonet de la galeria Addaya d'Alaró. Llavors quan prepar una exposició primer vaig a veure la sala per saber quantes peces i caben...per fer-me'n una idea (i em mostra una reproducció tridimensional de la sala a l'ordinador). Veus vaig decidir que n'hi cabien dues de grosses i unes quantes de petites.

Després faig els dibuixos i calculo les mides. Després preparo les peces de formigó blanc i després el ferro i munto la peça...I quan la veig ja està, ja la tenc i la deixo sense acabar. Després ja vindran els detalls i l'acabament!. I després en començo una altra i així vaig fent. Els detalls d'acabat vendran després. El que importa és tenir les peces clares i això solament ho aconseguesc fent feina i feina. No sé si tothom ho fa així, això de tenir peces començades, crec que si, però a mi em va bé, és el meu sistema

I de Sant Antoni que me'n dius?, perquè tu ets santantonier, no?

M'agraden ses carrosses, ses beneïdes. Ma mare em diu que amb això som com es padrí Miquel de ses Rotes Noves, que sempre sortia, amb quatre palmes però sempre sortia. Ell es va morir i es va haver acabat la

carrossa de ses Rotes Noves.

En Banderas, en Llull i jo un any no varem sortir i llavors ens varem penedir. Passam unes quantes setmanes junts... i tan de gust passam de fer la carrossa com de sortir!. El que riem no és pagat!

Després voltam una mica pel taller i pel pati on guarda algunes de les seves escultures. Fa serena. Ens acomiadam amb la promesa de tornar-li el dossier i de facilitar-li un esborrany de la conversa per poder-hi fer rectificacions.

En Xisco Garrido fa escultures sol en el seu taller i aconsegueix el “fluir”, aquesta passa llarga vers la felicitat.

Creu amb la feina, en l'esforç, en estar preparat i en el lloc adequat en el moment en que es pugui agafar aquell centímetre cúbic de sort que tots tenim

Es sap reconèixer defectes i citar els seus referents

I manifesta -varies vegades al llarg de la conversa- el seu respecte i admiració vers el que, amb mirada transparent, anomena “bones persones”.

Resulta agradable conversar amb en Xisco!.