No
sé qui va dir que la vida no era sinó un encadenament de petites
decisions intranscendents... segurament si no haguéssim pactat
amistat via Facebook en Jaume seria aquell vell i respectat company
amb qui varem compartir hores a Magisteri i eixides i converses a la
pensió Jaume. A
través de la premsa coneixia la seva ja llunyana elecció com a
Diputat a les Corts Espanyoles; i a través de curtes i esporàdiques
trobades, petites coses del seu viure, però res més.
En
conversa virtual vaig conèixer “El casal esquerre” (Premi
de narrativa Ciutat d'Eivissa, 2010) que em va fer arribar amb una
bella dedicatòria.
La
novel·la (vegeu una
petita ressenya “lecturesreferides”) conta la història d'una
família eivissenca des de poc abans del cop d'estat franquista fins
arribar a l'ara. En Mateu, un dels fills, afiliat a la falange, corre
aventures per Mallorca que després desfilaran en el record per
passar-li comptes. Entre elles la de “l'amo de Son
