SANTO MARLETTA

35 anys.

Nascut a Catania (Sicilia)

Casat amb una llorencina

Es guanya la vida donant classes de llatí i grec a l'institut de Capdepera

President del Club Esportiu Escacs Cardassar

Motius de l'Escacs?

Parlam del club o de jo?

La conversa és amb tu. Del club ja en vareu parlar fa uns mesos, no?

Bé, idò, érem pocs que jugàvem a escacs, jo jugava amb l'Algaida, però perquè anar allà si ho podem fer aquí?

Algaida?

Tenia amics que anaven allà, tenen un gran club d'acollida, vaig anar a parar allà mitjançant uns amics manacorins. Un serverí, que ja es mestre, em va proposar anar a jugar a allà, vaig dir que si. Després de dos anys varem muntar el club aquí. (en Santo parla un correcte català amb un cert accent exòtic que, per lògica, ha de ser italià) Vaig aprendre a moure les peces i a jugar a Itàlia, els anys d'estudiant a la universitat. El meu lleure era aquest. Un quants cosins tenien una habitació en una residència universitària, era unamena de club informal, allà en vaig aprendre.Tots eren estudiants de ciències, qui estudia ciències juga millor; jo era de lletres i era l'ovella negra, el que sempre perdia, però tenia un bon camp d'aprenentatge.

En saben més els de ciències?

Realment tots els bons són matemàtics o de ciències. Les ciències potser exerciten a una reflexió mental que t'ajuda en el càlcul

L'Escacs és un joc de càlcul?

Es d'estratègia i càlcul, però el futbol també ho és. També hi ha molta fantasia. En Messi o en Xavi tenen possibilitats d'una visió de joc, d'una fantasia que

altres no tenen. A l'Escacs passa el mateix., es saber veure les coses...les jugades estan sobre el tauler les hem de saber veure.

Perquè calcul matemàtic i no reflexió de lletres?

No m'ho havia demanat mai però diria que la filosofia és més ampla, la pots fer de qualsevol cosa. L'Escacs és més unidireccional i es dona una reacció en un determinat sentit que t'obliga a replantejarla jugada tal com l'altra l'ha orientada. Les lletres et donen reflexió que t'enriqueix, et fas preguntes....L'Escacs t'exigeix una meta clara, matar l'adversari. Es com si les lletres et portassin cap endins, cap a tu mateix i l'Escacs cap a fora enfocant la teva energia a vèncer. Tot té el seu objectiu, si volem cercar una diferència potser es troba en l'objectiu. El paler de llegir una tragèdia grega de veure i analitzar les paraules tan ben compostes és una cosa més interna, i és una reflexió que no acaba mai, pots passar anys aprofundint en Antígona, per exemple.En canvi l'Escacs no és recreació, és reflexió per guanyar a l'altre i si ho pots fer en tres jugades no n'has d'esperar quatre: es cruel, però és així. Per al que perd, en el cas del sofista de lletres, sempre hi ha una sortida, una defensa, una manera nova de veure les coses...en el cas de l'Escacs, en canvi, quan perds has d'abandonar. No m'havia fet mai la pregunta però realment el joc és molt cruel.

Què t'aporta?

Potser ambivalència de visió i, sobre tot, plaer en jugar, en guanyar o resistir a l'adversari...dona molt de plaer construir un sistema dins el mar de possibilitats, es com pintar un quadre

Aquesta visió és generalitzada?

Crec que si, quan millor jugues més plaer aconsegueixes; el plaer rau en el dibuix mental.

Al moure una peça, quantes jugades acostumes a preveure?

Home, depèn, diria que com a molt quatre; però cada jugada presenta varies possibilitats, fas un arbre... però a vegades calcules quatre possibilitats i n'hi havia cinc, la que l'altra justament ha vist i llavors has de recular. Cada jugada són dotze o quinze moviments mentals però la majoria són evidents, no representen esforç. Quan més bons, mes visió de joc i mes via fan a trobar la jugada justa.

Quines altres coses t'aporta?

De banda el paler hi ha això que en diuen entrenament del cervell, un homenet vell em va dir que el jugava “perquè el cervell no es rovelli”. Diuen que llegir un llibre és mes emocional, en canvi aprendre una llengua, fer càlculs matemàtics o jugar a escacs ajuda a mantenir el cervell a plena activitat. De fet una llengua és un sistema matemàtic...Una altra avantatge és que has de saber esperar, has de mantenir la sang freda. Hi ha valors que es van perdent com és l'elegància en el saber perdre, ara no hi ha espera s'exigeix sempre una resposta immediata.

Li comento que això em recorda una aportació de Goleman (“Intel·ligència emocional”), en el sentit que la capacitat de demorar els impulsos, de no respondre de forma immediata i saber esperar, constitueix una facultat fonamental que et permet portar a terme gran quantitat d'activitats i apropar-se així a la felicitat. Ell diu que m'enviarà algunes cites interessant, però una si agrada singularment la de Laker “Quan vegis una bona jugada, tracta de trobar-ne una de millor”

Quan converteixen un peó amb una peça llavors la millor potser és la dama, però la regla no escrita, per fer-ho més atractiu es que si ho pots fer amb una torre ho facis...és com matar el rei, si ho pots fer amb un peó és més elegant. Hi ha uns valors positius en la crueltat del joc.

Crueltat?

L'objectiu és guanyar, peraixò ataques, defenses, ataques... Es lleu de vida; es ver que també hi ha la pietat, però com que és un joc potser un poc dictador; potser l'Escacs treu de forma controlada, educada i respectuosa la part autoritària i cruel que tots tenim

Els jocs sublimen el verí que portam a dins?

En certa manera és així, es dóna en tots els jocs, de fet les olimpíades en un principi no eren altra cosa que una guerra incruenta, comprovar qui era el mes fort

Com funciona el club?

Hem muntat una escola de tres nivells, infantil, bàsic i perfeccionament

Feis alguna reflexió entorn dels valors de l'Escacs?

Realment no feim teoria. Hi ha llibres, es fan conferències però l'adquisició de valors és una cosa que es va assolint inconscientment que va sorgint amb el joc.

Tenim la sort de tenir un mestre, en Joan Gayà Llodrà “Garba” de Manacor que a més de ser un excel·lent jugador, hi ha un ranking segons els punts de les partides guanyades i deu estar entre els cinc millors de Mallorca, és un excel·lent didàctic, es molt bo per ensenyar, es veu que ha entrenat nins en altres esports

Ara juga amb el club de Petra, els clubs fitxen els bons jugadors per guanyar prestigi i a Petra hi un club amb història, on hi ha jugadors adults, on a més cada any fan un reconeixement... però el tenim a la nostra disposició.

Dissabte vinent començam el campionat de Mallorca per equips de quatre persones. Nosaltres jugam a tercera i de vint equips varem quedar sisens, enguany el nostre repte es millorar aquesta posició i, si hi ha sort, pujar a segona.

Que feis per millorar?

Organitzam partides entre nosaltres i amb en Gayà, que a més ens mostra partides del bons d'en Fisher i així, i vas aprenent. A més analitzam les partides, que has fet, que no has fet, motius...En aquests moment som sis federats i com que els equips son de quatre, anam rodant. Som en Ramon, en Pedro “cristaler”, en Biel Flaquer, en Joan Llull, en Francesc un jove de Capdepera i jo. Hi ha més gent que ajuda però que no està federada. N'Andreu Melis, n'Antoni “Pelut”, na Joana...hi ha devers deu persones que, a diferent nivell, culegen això, però si no has d'anar a campionats, per la raó que sigui, et pots ben be estalviar la fitxa.

I per als infantils?

Ara tenim deu nins que van jugant, si poguéssim arribar a dotze, podríem fer dos grups de sis i resultaria molt millor.

I com captau els nous jugadors?

Posant propaganda a s'escoleta, a través del Facebook, i també boca-a-boca, és la manera millor.Els nins solament paguen 15€ (i els adults del grup bàsic 20€). A Palma no tenen un mestre així, el nostre és el millor, i paguen molt més. Estem contents del suport d'en Joan Planes, ens aten, i compareix. L'Ajuntament ens deixa un local al Poliesportiu .

Quin desig tens ara mateix?

Consolidar l'escola i tenir equips de nins, perquè aquests puguin gaudir de l'excepcional mestre que tenim.

Quina pregunta no t'he fet i creus que t'hauria de fer?

(Pensa) Si tenim ambicions esportives. Diria que no que jugam pel plaer de jugar i volem compartir aquest plaer.També s'hagués pogut plantejar una pregunta a nivell d'exigències. No exigim res, tothom és ben vingut. Ens agradaria ampliar la base de jugadors, entre altres coses perquè qui tasta en Gaya el se queda. I a més és cosa sana i econòmica. Que més es pot demanar?.

Si algú està interessat basta que ho digui, pot utilitzat el facebook (“Club esportiu Escacs Cardassar”), en el meu correu electrònic (cardassar.escacs@gmail.com) o el meu telèfon: 629422098. Esperam trucades i... a gaudir del joc!.

Cites:

De poques partides he après tant com de la majoria de les meves derrotes (J. R. Capablanca)Hom no ha de jugar molt bé, es suficient jugar millor que l'oponent. (Dr. S.Tarrasch)
L'acumulació de petits avantatges porta a una supremacia considerable. (Wilhelm SteinitzAlerta! L'escacs ensenya a pensar..... (Roberto Pagura)
M'agrada l'Escacs perquè és un bon descans; fa treballar la ment, però d'una forma molt especial. (León Tolstoi)
Juga a l?escacs i digues-li Escac i mat a l' Alzheimer. (Diego Gallotti)
La vida es como un joc d'Escacs, camviant amb cada moviment. (Proverbio Chino)
L'Escacs és un joc. Juga per no deixar de ser nin. (J. L. García Gil)