Toni Nadal i Marcelo Salomón

Antoni Nadal Roig, llorencí, 67 anys, jubilat

Marcelo Salomón Molledo, palentí, Cala Rajada, 62 anys, treballador d'hoteleria

Ambdós trescaren plegats el “Camino de Santiago”

Començaren a Roncesvalles el 6 de novembre de l'any passat i arribaren el 2 de desembre, dos dies abans de la jornada prevista (es veu que quan se n'adonaren que les respectives esposes arribaven el dia 2 a Santiago, allargaren el pas). Ambdós responen de forma generosa i complementària a les diverses preguntes que van sorgint.

On neix el desig?

.Fa anys, a l'altre Xacobeo, el de l'any 2004, ja varem fer quatre-cents i busques de quilòmetres del Camí

.No ens coneixíem de res, anàvem a fer el cafè en el mateix bar i
parlant d'excursions..., a jo m'agrada, a mi també...i parlarem d'anar-hi

.Varem començar a Fromista (Palencia), on jo vaig nàixer (Marcelo) i...fins arribar a Santiago!. Ens va agradar i ens quedà el cuquet de fer-lo sencer.

Per quins motius va quedar el cuquet?

.Quan t'hi poses... resulta difícil d'explicar, però quan hi ets, et xucla, hi quedes aferrat

.Es que es molt guapo: el paisatge, les amitats que hi vas fent, el menjar... t'absorbeix!

.Així són tots els comentaris de la gent que el tresca...si el Camí també és un negoci, i a més molts

dels que el maneguen i t'envien d'aquí i d'allà, segurament no l'han fet mai...

.Si el camines amb aigua no és dur, varem tenir de tot, neu, granís, vent, aigua... fins i tot un dia de sol, varem anar un dia amb calçons curts.

.No, no varem passar fred: Anàvem ben equipats

. Ben equipats, si, dúiem lo just, però amb mudes que no pesin, avui hi ha roba molt dona, camisetes tèrmiques, impermeables...

.Aconsellen que no duguis més d'un 10% del teu pes a la motxilla

.El que jo aconsello, son els estirament; fer estirament abans de partir i en arribar és fonamental

.De fet el el proper camí...què?, no hem de fer la ruta de pedra en sec?

.Del Camí n'havíem sentit parlar...hi ha associacions que el fomenten...de fet els meus germans tots l'havien fer, i en parlen...i et despert la curiositat...

.A vegades penses que et perdràs...ets perds, però sempre arribes. Hi ha gent espavilada que, amb les fletxes, t'orienta cap al seu negoci..

.Es pot dir que està ben senyalitzat...Ens varem trobar molta gent d'aquí.

.Un taverner ens va dir “què passa que ha venido toda Mallorca!”

Però hi ha diversos camins, no?

. Si, però en el fons tots peguen en el mateix

.Nosaltres farem fer el que se'n diu el francès

.Es com si fos un riu, on es van ajuntant diversos afluents, tots peguen a la mare, que és el que varem fer nosaltres

.El camí es fa dur quan el fas sencer, amb caminades de vint-i-cinc a trenta quilòmetres cada dia

Teniu una guia?

.Si teníem l'Aguilar de El País, però a vegades...

Em podreu definir això que anomenau cuquet o “gusanillo”?

.Ens va anar molt bé, fer-lo sencer era lo guapo

.Hi ha una part de provatura amb tu mateix, un repte personal

.Quan arribes tens una tens una satisfacció molt singular, sobre tot la primera vegada, em vaig emocionar molt

.Quan comences et sembla difícil, les etapes son dures. A vegades vas cap a un indret indicat amb un obert tot l'any i trobes tancat. T'emprenya haver de tornar a rere quan ja vas ben cansat. Però l'enuig et dura el temps que dura la dutxa, després ja està!

.No es por dir que tenguin gaire respecte al pelegrí. Banyats i amb fang, i ha detalls, fan dutxes per interès...

.Hi ha de tot, però hi ha gent que se n'aprofita.

.Nosaltres sabem el que toca fer; ja es sap que a vegades n'hi ha que exigeixen el que no poden, però..

.Hi hauria d'haver uns certs criteris per emparar els que caminen...perquè hi ha gent que pensa que te drets especials, els seus.

.A l'època que nosaltres hi varem anar, no hi havia gaire trull...un alberg municipal estava tancat i desviaven els pelegrins cap a un altra de particular...

.Es veu que aquesta madona devia tenir bo

N'hi ha que recomanen que s'ha de fer sol, no?

.Malgrat hi vagis amb altres, si vols, et trobes; vas caminant i no sempre xerres

.Ni sempre vas un vora l'altre...aquesta vegada hem pogut gaudir més de la soledat...si vols la trobes a la soledat

.A cada passa que dones vas pensant i prenent decisions, família, treball... i a vegades et demanes el valor que tenc ara aquí, perquè no el tenc en la vida normal?

.Cada dia tens ganes de caminar...i també ganes d'arribar a les dutxes?

Diuen que cada un camina al seu ritme i vosaltres no teniu la mateixa altura?

.Però jo (Toni) don ses passes més llargues. Ell em deixa a les costes però jo el torn agafar en el pla

Teníeu normes de relació?

.Coses senzilles, fruit de l'experiència de l'altra sortida

.No escrites però parlades: sortirem junts i arribarem justs. Nosaltres caminarem al nostre ritme (no ens adaptarem al dels altres), farem una borsa comú per atendre les despeses; Totes les amistat noves seran benvingudes però sense compromís, si s'adapten al nostre ritme be, i si no paciència...cosetes així..

.Incrementarem el ritme quan varem saber que les nostres dones arribarien dia dos; en varem deixar uns quants a darrera...

.Hi havia la curiositat d'aquell que feia el camí descalç, també la d'aquell alberg que en comptes de posar-te el segell sobre la “compostelana” l'et dibuixaven

Què us ha aportat fer el Camí?

.Culturalment moltes coses, ha resultat fantàstic!

.Una cosa que ha propiciat ha resultat l'interès i la curiositat tant per internet com per les eines informàtiques, ves per on!

.Una altra cosa important són les relacions d'amistat, coneixes gent de per tot, i de tots els nivells socials; allà tant té un dentista com un botiguer, tots són iguals, caminants que compartim una mateixa meta; nosaltres varem topar molts asiàtics.

.Hi ha esperit de companyonia; si camines alguns dies amb altres, et relaciones, et deixes els telèfon..(i aquí conten l'anècdota d'un company de l'altre caminada a qui varen telefonar i resultava que ell també el tornava fer i els anava algunes etapes envant)

.Tens la satisfacció personal d'haver-lo acabat...i després tens una mica de “mono” de Camí.

.No s'oblida fàcil, en vas sortint de mica en mica...encara que hi ha dies i moments que no oblides mai (I aquí relaten l'anècdota del deixar les dues pedres, amb les mans balbes, a Cruz de Ferro.

.A el Bierzo el paisatge és brutal vas caminant amb el renouet de l'aigua que t'acompanya, els ocells...et convida a caminar en silenci; el paisatge és increïble!

.Cada dia canvi de paisatge, de menjar, de cultura...

De banda la barba, quina diferència hi ha entre en Toni i en Marcelo d'ara i els d'abans?

. Amistat, hem estret molt les relacions personals, ens hem aguantat mutuament

.Tants de dies plegats i ni una discussió, no és fàcil

.Neix de dins

.No hi ha hagut comentaris negatius ni crítiques..hi ha molt de respecte

Mig en broma en Toni assenyala: ell és apassionat de la política i el futbol, i a mi, cap de les dues coses m'agrada, no en parlàvem!

.No ho sé, alguna cosa deu haver canviat; jo em trobo millor, amb ganes de jubilar-me per fer altres coses; a determinades coses les don un altre valor..estic content d'haver-lo fet!

.A mi m'ajuda quan em trobo davant un repte difícil. A vegades em dic: si he estat capaç de fer tot el Camí, també seré capaç de fer això altre

.No es pot explicar l'emoció que es sent al arribar a peu

.Caminant a vegades veis coses que et recorda a la família, i truques i ho comentes (en Marcelo assenyala que el seu fill pinta i que va haver de contar-li alguns dels paisatges)

.Jo potser destacaria l'esperit; arribes banyat, cansat... i encara et queden ganes de bromejar...

Què més podríem afegir-hi?

.Què la gent s'animi; es una experiència interessant..

.No hi influeix l'edat, es pot fer a totes les edats...no hi ha cap etapa que sigui ni com mitja excursió d'aquestes que fan els Trescadors (rialles). Aquí sempre camines pla...

.Hi ha unes normes bàsiques que tothom coneix com és ara un entrenament previ, tiritas per a les bòfegues, bon calçat, còmode i que no sigui nou... nosaltres el varem fer amb unes xirucas i dos parells de calcetins...

.Nosaltres ens entrenarem devers tres mesos. Hora i mitja cada dia de caminar i els caps de setmana una bona marxa d'una trentena de quilòmetres

.Nosaltres anàvem d'albergs; l'alberg és l'essència del pelegrí...has de sentir olor de peus, roncar...l'alberg marca..

.On anau, on parau...són motius de conversa i de relació amb altres. Tots els albergs, pagant el pertinent suplement solen tenir rentadora, secadora, internet..

Com vos repartireu els papers?

.Ambdós fèiem fotografies i en Toni era l'administrador; jo feia alguna anotació de les curiositats més impactants, preparava les etapes i,... cercava caixers per usar la targeta!

I seguim parlant...xerren sense parar d'anècdotes, de detalls, dels calçons repel·lent d'aigua, de les camisetes tèrmiques i el polar; de les castanyes agafades del camí i dels ocells i del renouet de l'aigua i dels noms dels llocs....Varen gaudir del trajecte, i ara de recordar-ho.

(Es poden trobar més imatges a https://picasaweb.google.com/toninadalroig/Xacobeo2010)