N'ONOFRE "NEULA" i N'ANTONI "BOTÓ"

 Onofre Jaume Alemany. 36 anys. Animador sociocultural a la Residència NovaEdat de Manacor

Antoni Gomila Bauzà. 33 anys. Mestre de música en el col·legi Sant Francesc de Manacor

Ambdós directors i actors d'Esqueix Teatre

Tal com havíem quedat, a les set en punt de l'horabaixa, puntualitat anglesa, m'arriba la perduda. Amb dos llongos som al cafè de sa Plaça Nova on els trobo amb la plagueta de “Aquí no paga ni Déu” de Dario Fo comentant i discutint aspectes del proper assaig. Dedueixo, pel que diuen, que n'Antoni no hi podrà ésser.

Just en arribar em conviden a beure, els explico les condicions de la conversa: prendré notes, faré un
esborrany, el vos enviaré perquè el pugueu llegir, modificar, alterar... tot el que vulgueu...i després es publicarà a Flor de Card i en el blog. Accepten. El broll de la conversa comença a emanar a borbolls i sense interrupcions. Tots, a partir de les vuit, tenim algun tipus de compromís...

-A rel de la mort d'en Miquel (fan referència a Miquel Rosselló “Capirró” director i ànima del Grup Llorencí de Comèdies des de molts d'anys enrere) agafam Esqueix Teatre

-Realment a l'any dos mil varem anar a cercar en Miquel perquè ens ajudàs a muntar La Passió, volíem dinamitzar el poble...

-Perquè ens ajudàs i ens dirigís.

- Volíem fer un poc el Jesús de Montreal on tot el poble participa en la Passió...

- Llavors el Grup Llorencí de Comèdies no estava gaire actiu i varem fer la primera Passió; encara no era Esqueix Teatre.

- Neix així, però l'adopció del nom no s'esdevé fins un any després de La Passió

-El va aportar en Miquel, neix de la narració de Mn. Salvador Galmés, la mos va donar a llegir, i representa el bot generacional amb la gent jove del Grup Llorencí de Comèdies

- Si ja havíem fet “El mon per un forat” i a partir d'aquí... qui decidia era en Miquel, ell feia les seleccions, ens passava les obres i entre tots decidíem.

- Els membres fundadors d'Esqueix Teatre som nosaltres tres, en Miquel, n'Antoni i jo

-Volíem fer un teatre costumista però més modern...fins que ell es va posar malament. Varen ser uns anys durillos, varem decidir descansar...

- Després de la mort d'en Miquel va ser quan ens varem plantejar, què feim?, que no feim?...i varem decidir fer-li l'homenatge amb la representació del Tio Pep, que permetia la presència de molta gent sobre l'escenari, a sa Màniga. Després del Tio Pep ens varem reunir i va ser quan es va decidir continuar.

- Després va venir “Que en feim del vell”, el Rei Herodes, “Intrèpides i ferals”, en Café Teatre i Full Monty.

-El mes general era intentar fer alguna cosa més del que ja s'havia fet fins ara: una obra de teatre per a les festes de Sant Llorenç

- Sa gent volia més, que no tot s'hagués de fer en el mes de juliol, assajar un pic per setmana de cap a cap d'any...amb descansos, un pic per setmana no cansa.

....

- El que més m'agrada és la germanor aconseguida. Assajar, compartir idees i després sopar...

- També feim jornades paelleres, ses matances...d'aquesta tercera etapa, lo millor és aquesta germanor.

-La complicitat és molt guapa

-Varem fer un viatget a Cantàbria...

-Fer coses amb un grup de gent amb la que et sents identificat.

-Una altra cosa que volem intentar, que intentam es fer sortides a altres indrets, fer les representacions més d'una vegada. Abans es preparava una obra per representar una vegada, a rel de Full Monty amb la qual hem anat a tres indrets...

-Volem sortir del clixé de teatre de plaça, no ens volem limitar a fer costumisme, volem cercar altres coses...a sa plaça, amb nins que corren menjant patatilla... la que preparam ara tampoc no és ideal per fer a sa plaça...

-A la nova etapa hi ha dos punts àlgits: el “Cafè Teatre”. No sabíem com sortiria...preparar el Cafè Teatre va representar rompre molts de tabús, varen ser dies intensos...

-...al rompre una barrera d'intimitat, es va crear un grup humà més enllà del teatre.

- I l'altre va ser Full Monty. Va resultar una prova de companyerisme total. Els qui feien els papers més compromesos resultaven acompanyats per tots els altres...un acompanyament moral molt fort...

-Tu ho dius, es va rompre un altre tabú.

-Jo crec que també estem per evolucionar, el Cafè Teatre, com diu n'Antoni, era una via, no volíem fer un festival, com altres fan, volíem una cosa burlesca, llevar tabús..

-...

-Al dirigir, tu has de començar el joc perquè altres et segueixin, moltes vegades al dirigir ho has de fer davant, has de rompre llances

-Però no tot son flors!. A vegades hi ha qualque pedrada, cosetes pendents...un dels desitjos és crear cantera, crear afecció al teatre...ara a s'escola s'ha començar a crear un grupet, dirigit pels propis mestres, que s'han posat en contacte amb nosaltres per dir... Però a vegades el temps et passa per damunt..

-Un altre tema és el del curs obert de teatre..

-No solament preparar obres, voldríem impulsar, organitzar la vida teatral...

-Una de les coses que tenim clares es que no som un grup tancat, el funcionament és per assemblea, es presenta un tema i es prenen decisions...esta obert a tothom ho vulgui provar

-Som oberts, donam opcions a triar l'obra...i quina creis que pot anat millor?

-Sempre hi ha dues persones que duen es maneig.

-Una cosa que tenc entravessada (assenyala n'Antoni) es que qualque dia hem de fer un drama

-Jo en tenc un entre cella i cella “La casa de Bernarda Alba”

-Però en Toni Botó l'atura. Hem d'aconseguir rompre l'espineta...un drama. Ha de ser a l'hivern i a sa Màniga

-Ja involucraríem més gent, amb decorats, vestuari...la nostra gent s'ha involucrat molt, abans en Miquel muntava l'escenari i ara...qui ho fa?. Muntam un taller de manualitats...fusteria en marxa!

-Tenim un grup de gent molt xulo

-Uuuh, quan mos posam a xerrar...

-A vegades mos posàvem a filosofar fins que en Miquel mos pegava una bescollada, ens posava es peus a terra...ara que no tenim en Miquel, els hi has de posar tu. I t'has d'arriscar!. La gent sempre ha respost molt bé.

-De totes maneres, però, hi ha una frase que sempre ens ha acompanyat: “això és lo que no hem de fer!”...era el que ens deia en Miquel quan mostràvem les nostres fantasies...

-T'atures a pensar; això s'ha de millorar d'aquí i d'allà...

-Hi ha molt d'autoanàlisi, d'autocrítica

...

-El fet de ser dues persones implica que , a vegades, hi ha bregues fortes...a jo m'agraden unes coses i a n'Antoni unes altres...

- Si, en el Cafè Teatre no ens varem tirar el trastos pel cap perquè... hi na nits de nirvis

-Es un estira i afluixa

Com vos repartiu els papers?

-Depèn, l'anam alternant. A Full Monty jo dirigia i n'Antoni actuava; a “Ara no paga ni Déu” és a l'inrevés.

-Nosaltres som un més del grup...

-Després de l'homenatge a en Miquel, en el sopar varem presentar l'estat de comptes, mirau senyors... els càrrecs estaven tots a disposició de tothom...es va nomenar en Joan Sales president, i els altres, a ma alçada, varen decidir que nosaltres dos continuàssim dirigint com havíem fet amb el Tio Pep.

-Va venir així, en el Tio Pep jo me'n cuidava més del text i n'Antoni de la música...

-Per norma n'Onofre se'n cuida més de l'estètica (vestuari, decoració...) i jo de la tècnica

-Tot depèn de si un actua o no, tot depèn...això així o aixà n'Antoni se'n cuida del decorat i jo de decorar el decorat...

- També a vegades passa que, del que tot el que has pensat...no serveix de res!

-En el començament jo em vaig sentir orfe....llavors també el mes vells “no a n'això ho fèiem sempre així...”. Et trobes abandonat!

-Sort que teníem la pràctica de La passió i estàvem una mica entrenats, atrezzo, vestuari, i....què trobes si feim això?

-Per jo va ser molt fort haver de donar les sortides, tens por de pegar-te l'ostia...a Full Monty em varen posar uns cascos, jo de regidor rere les cortines!...També hi va haver molts de moments de nervis...

....

-Sa gent s'ha portat molt bé. Te una gran dosi de paciència i et dona molta confiança

-I no no més això, com que coneixes tothom i tothom et coneix, s'estableix una relació un tant benèvola, que te relaxa...però també t'exigeixes molt més a tu mateix i fa que t'esforcis per no presentar una cosa mediocre als coneguts...Ara jo actuo i ell dirigiex, abans era a l'inrevés.

-També voler ser actors!. Això de ser dos va molt bé. Permet que, adesiara et puguis relaxar...

-Una altra cosa que hem fet ha estat recuperar el Rei Herodes per les festes de Nadal...en Pere vol que hi anem cada anys, però ho hem agafat com a bianual...Tot el que guanyam ho gastam en el grup, matances, un viatget...segons les nostres possibilitats. A rel del Rei Herodes vaig llegir Els Reis de Mn. Galmés, i va ser boníssim....

A resultat una conversa sense preguntes, n'Onofre i n'Antoni es van completant i assenyalant el camí del que volen expressar. El temps, com sol passar, s'esmuny i ens n'adonam que comencen a sorgir indicadors, en forma de ciclistes multicolors, de que és hora d'acabar.

Per tancar, digau-me una cosa positiva i una negativa que destaquin

Onofre. Positiu: Gaudir de la gent. Negatiu: Sempre hi ha gent que falla, que no ve, la falta de compromís

Antoni: Positiu: La superació de lo dolent, de les roçades, d'aconseguir un sentit d'amistat més gran. Negatiu: els nevis, les roçades entre nosaltres