En Jordi Mª i en Joan de Malalts de turmell

Joan Pascual Carrió “Cus”. 43 anys. Administratiu en una empresa de materials de construcció

Jordi Mª Miquel Grimalt “Minero”. 38 anys. Guixaire

Representants de l'Associació Malalts de Turmell

Des de fa anys tots sabíem que hi havia una persona que corria a peu per les camades de la vila, en Miquel “Nota” i que, a més, s'apuntava per fer carreres a Ciutat o pobles externs.... I varen passar anys així... però sense més ni pus va aparèixer un petit grup de corredors que, de mica en mica, s'ha anat ampliant fins a conformar el que avui és aquest ampla grup que conformen els Malalts de Turmell...

Què és Malats de Turmell?

Anàvem a córrer...bé, jugàvem a futbol i...per què no començam a córrer!.Jo (Jordi Minero), en Miquel A. Alonso i en Joan Moreno varem començar a anara a carreres i llavors, a poc a poc es va anar afegint gent..

Varem començar perquè acabàvem de jugar a futbol i aquesta és una manera fàcil de seguir, de continuar estant a to. Per jugar a futbol en fan falta uns quants i si un dia éreu pocs idò, anam a córrer?...

Llavors, sobre tot en la temporada d'hivern, s'hi varen anar afegint també ciclistes; amb el llumet en el cap també pots córrer de vespre i amb la bicicleta és més complicat...

Ara som setanta-tres o quatre socis, dels quals n'hi ha seixanta que corren!

Quina és la finalitat?

Estar en forma, també sortir de la feina i distreure't...també hi ha el tema del companyerisme, qualque soparillo...

I com es munta?

Tenim dos dies fixes, els dilluns i dimecres, i en comptes de pagar un gimnàs, vas a córrer. Partim del camp de futbol i és obligació dur llum...

L'associació és de l'any 2008, amb estatuts i tot el que toca...Primer varem decidir comprar camisetes per anar tots iguals i després ens varem constituir en associació

Sobre la base de l'associació, després van sorgint inquietuds...alguns volien provar de fer duatlons i triatlons..i va ser així que, fent petits canvis en els estatuts, varem poder muntar un club esportiu i ens varem federar en triatló. Qui porta tot el maneig i paperassa del Club de Triatló en el sí de l'Associació Malalts de Turmell és en Mateu Oliver "de sa Cova". De totes maneres estem oberts a altres coses i possibilitats, tenint el club ens podríem federar en altres disciplines...

D'un parell de persones que corren per estar a to a seixanta corredors... Què ha passat?

Jo crec -assenyala en Jordi- que es perquè no tens cap problema, et distreu i fas exercici però no necessites a ningú. Corrent solament et baralles amb tu mateix...

També s'ha de comptar -remarca en Joan- que s'ha respectat tothom que ha volgut venir; el primer dia, quan encara no estas fort, idò el grup fa un itinerari més suau per tal d'integrar aquella persona que vol començar

Si, -matisa en Jordi- els que fan triatló, solament venen a córrer per fer cames, però després fan altres exercicis...

Realment el club funciona perquè nosaltres ens en cuidam, i aquí hi hem d'afegir en Juanillo (Es refereixen a Joan Gomila “de son Patró”) que, de de la distància, te la feina a Ciutadella, fa de secretari...però tots els altres col·laboren i no posen pegues si no que aporten solucions.

La quota dels socis son 5€, però no es necessita res, amb aquests cinc euros feim un berenar!...es un esport de despesa 0, unes sabates cada any...però les bones solament valen 150€, no és com la bicicleta...

Cada un paga el que usa, sabates, camiseta... També cada un te lo seu, tant si es despesa com si es guany, però això de guanyar, diuen rient, no ens ha passat gaire.

Varem fer una prenda i els socis tenien un poc de descompte. Era una camiseta amb publicitat...però s'havia de pagar una mica...perquè si no tothom en vol i llavors no la duen...

De totes maneres ho compra qui vol, també n'hi ha que no volen anar vestits de grup i no passa res...

Les carreres han ajudat molt a fer afecció...tothom hi cap....quan comences es com una ...es impossible fer darrer!...entrenant un poc...es veu que ens duim be i hi ha participació.

Heu parlat de carreres.

N'hem fetes tres. De cada any va en augment. Enguany érem mes de dos-cents cinquanta i qui mes qui manco va quedar content, ho evidencien els comentaris de internet..

Com s'hi arriba?. Una vegada instaurada la gent ho sap i compareix.

Veus, assenyala en Jordi, el secret és això, -i em mostra un cercle de plàstic groc fermat a un elàstic negre- és un xip que marca el temps... Hi ha una empresa que et dona aquest xip i controlant la sortida i l'arribada, no sé si te fixares que baix del cèrcol inflable de l'arribada hi havia una manta, controlen de manera exacta el temps que has hagut de mester... Gestionen els dorsals, els temps, posen la meta...i també tenen una pàgina web (www.elitechip.net) on anuncien les carreres...

Però una vegada n'has feta una es fa córrer la veu i la gent compareix, ara ja se sap que a principis de setembre n'hi ha una a Sant Llorenç...

Tot això d'aquesta empresa te un cost...per córrer has de pagar...nosaltres feim pagar dos euros però a la carrera de la TUI, per exemple, fan pagar 60 i 90€, és la mes cara... No, el preu que fan pagar no va en funció del premi, crec que compta la publicitat, la fama....

Contau-me un dia normal.

Ahir, per exemple, varem sortir del camp de futbol i varem anar cap a ses Sitgetes, per després agafar el camí de Calicant i cap a sa Grua i la carretera de Manacor, i d'allà cap a sa Cova fins a es Pont des tren. Aquí n'hi va haver que varem dir a jo ja em basta, i varen anar cap al poble. Havien corregut 35 minuts. Però altres varen seguir cap a es Camp Roig, i d'allà a ses Toltes i ses Rotes Noves i entrant pel camí del Purgatori, arribant així als 50 minuts.

Els dies que feim més arribam a una hora i normalment feim uns 45 minuts...

On va millor córrer?

Damunt terra...però de cada dia és més difícil... A l'hivern, els dissabtes feim eixides com pujar a s'Esquerda o coses així

En el grup, qui decideix?

Qui va davant -assenyalen sense pensar-, amb això som molt anàrquics.. solament quan algun dels corredors demana una ruta opcional (perquè esta cansat o te feines) es planifica...

Moltes vegades anam de collonades, varem participar en un triatló i nosaltres varem quedar darrers., n'hem menjat de triatló!...sí, si a un li va malament, idò llenya!...es fa perquè sabem que es pot fer, mai hi ha hagut mal “rollo”...el que tenen mal “rollo” ja no venen!, ens ho podem dir tot!...en aquest ambient una determinada conya pot fer canviar la ruta.

Sant Llorenç i la Mare de Déu?

No, el duatló de les festes de Sant Llorenç l'organitza na Marga Fullana i nosaltres col·laboram amb ella en tot el que ens ha de mester; després ella i el seu equip ens ajuden a nosaltres a la nostra cursa de les festes de la Mare de Déu.
Nosaltres per Sant Llorenç fem la cursa infantil, és una manera de crear afecció i els infants son bons d'acontentar, els poses un dorsal, fas un podi i els dones el premi d'un polo i se'n van mes que satisfets...
Es una manera de fer ambient...

Edats?

De 16, na Rosa deu ser la mes jove, als 50 anys d'en Mateu “Nota”. El gruix esta entre 30 i 40 anys

El mes agradós és el bon ambient... Pensa que cada un s'hi apunta per ell, vull dir que quan corres van a córrer amb tu, i cada un te el seu ritme... les trobades de dilluns i dimecres són de trotar amb un ritme mig. N'hi ha que hi anam una mica forçats, però d'altres van sobrats, en aquest cas, si els interessa incrementen ritme i després tornen a rere... també val a dir que en els dos o tres darrers quilometres cada un va al seu ritme... pensa que en una mitja marató entre el primer i el darrer hi pot haver 40 minuts de diferència...

Qui va netejar el camí de Calicant després de la darrera cursa?

Nosaltres, entre tots, el que muntam, desmuntam...home a l'hora de desmuntar com be saps sempre som manco, però entre un i altre... També val a dir que, per refrescar-se bastaria un quart de botella però és una mida que no existeix, i els tassons no acaben d'anar be...per això després hem d'arreplegar.

De cada any en sabem més...en deu anys, cap problema!

Vosaltres. Com vareu començar?

Joan: Jo anava amb bicicleta, i vaig començar a córrer per lliure quan va néixer la nostra filla

Jordi: Jo era al·lotell, devia ser devers l'any 92

En Mateu va començar no fa gaire...hi ha gent que abans ni es coneixia i ara corren plegats...també hi ha devers 9 o 10 externs...

N'hi ha que corren per viure i n'hi ha que viuen per córrer (remata en Jordi)

Es nom també ens ha fets una mica populars, es malalts, es malalts...

També es ver que som dels que anam a més carreres de Mallorca...i això crea relacions. Sense anar mes lluny el dia de la cursa hi havia un duatló a Artà i alguns varen córrer aquí... Amb els d'Artà feim una trobada cada any, sortim d'un poble i anam a sopar a l'altre...

I dones?

Poques, potser per por, no ho se...que venguin habitualment solament hi ha na Cristina i na Marga..

I el nom d'on surt?

Ja ve de ses bicicletes, a nivell col·loquial estar malalt d'una cosa vol dir estar-hi enganxat...i així jo estic malat, i jo també.... També en pla de broma es diu tu estas ben malalt d'això o d'allò...

Per això quan cercàvem un nom per a l'associació i vist que tots estàvem malalts de córrer va sorgir Malalts de Turmell.

Que més voldríeu afegir?

Nosaltres estem molt contents i agraïts de tot el suport que trobam, tant per part de l'Ajuntament, com de les mares que, a vegades, ens regalen coques, les empreses, comerciants, bars, restaurants.. pel seus obsequis; i a la policia local per la seva col·laboració amb la seguretat de la cursa.

I també dels molts d'afeccionats que, d'una o altra manera ens fan costat. Estem molt contents de la col·laboració.

Què tothom que ho vulgui provar està convidat. Dilluns i dimecres a les set i mitja en el camp de futbol...

Mentre millores et vas enganxant i quan no compleixes... també. La majoria no ens fixam objectius ambiciosos, l'objectiu es distreure'ns i passar-ho bé....i si tens problemes pots córrer i pensar amb altres coses...

Malgrat no et plantegis objectius, quan acabes la mitja marató tens pell de gallina de la satisfacció...

També s'ha de dir que col·laboram amb el club ciclista, ens ajudam per fet duatlons...

La conversa acaba amb un culet de cervesa en el tassó. En Tomeu ens havia ofert unes canyes que “son ses millors de Mallorca”. Parlam de les condicions de la conversa, mostrar, llegir, rectificar...i en Joan em dona la seva adreça electrònica...

Malalts de Turmell, una nova i reeixida experiència d'un grup de llorencins que es varen organitzar amb la finalitat de córrer per cuidar-se el cos.